Finalment hem agafat la sortida a Halong Bay per agencia. Hi ha possibilitats de fer-ho pel teu compte via l'illa de Cat Ba, pero despres dels intents frustrats d'entendre'ns amb els vietnamites deixant les coses clares, hem decidit tirar per l'opcio mes practica i la mes fiable, vist els intents d'estafa als turistes.
Marxem de bon mati amb la furgoneta amb sis persones mes, aixi que farem la visita en petit grup. Dues hores despres fem una parada tecnica en un complex turistic per comprar souvenirs i refrescar-nos i a les 12 del migdia arribem a la badia de Halong. Hem vist un paisatge ric en arrossars i tambe en mil i una parades que s'estenen al llarg dels poblets. Cada casa te el seu anunci i una cosa o altra ven. Tampoc es estrany veure de bon mati motos i bicicletes venent pa del dia en una mena de carretera hipertransitada. I menys estany es veure un pont en construccio, i un altre, i un altre i tres mes... Vietnam esta malferint el seu territori i el que per a ells es simbol de progres, nosaltres sabem molt be que es un clar retroces per al futur d'un pais: urbanitzacions marbelianes prop de la badia de Halong, carreteres mal asfaltades i mal planificades que minen els camps, ponts que travessen el riu un cop i un altre i contaminacio, molta contaminacio...
Aviat pero embarquem tots vuit i el nostre guia. El vaixell te quatre camerots al pis de baix i dos mes al de dalt, que tenen terrasseta. Ens sorpren la comfortabilitat del vaixell i a mes, esta tot molt net. A l'habitacio fins i tot hi ha una dutxa d'hidromassatge (que no funciona :-)).
De moment el temps ens acompanya i mentre dinem especialitats vietnamites anem endinsant-nos en la badia. A mesura que hi arribem, deixem enrere els centenars de vaixells amb turistes. Sera dificil no coincidir amb massa embarcacions un cop siguem a dins...
Pel trajecte gaudim de les formes capricioses de les roques. El guia, amb molta imaginacio, els posa nom pero realment, cadascu pot batejar-les. Es com aquell qui mira nuvols i s'imagina que hi veu. A mitja tarda fem cap a la cova Hang Sung Sot. Despres de pujar un bon tram d'escales trobem una munio de turistes... Pero nomes es a la primera cavitat perque en entrar-hi, la multitud es fa petita dins d'aquell palau de roca il.luminat. La cova te unes dimensions desproporcionades, es grandiosa. I les pedres estan treballades per l'aigua, com no podia ser d'altra manera. Aqui tambe hi ha jugat la imaginacio d'aquells qui tenen ganes de posar noms a les formes: la col.liflor, la dona, la momia, el mono, l'elefant, la tortuga i tambe numerosos budes.
Quedem forca impressionats per la magnitud de la cova. Potser no tant per les estalactites i estalacmites, pero si per la immensitat de les seves cavitats. Baixem de nou les escales i tornem al bot per tocar l'aigua. Agafem el caiac i anem a remar una estona. Arribem a una mena de cova que dona pas a un espai tancat entre les illetes de roca que hi ha a la badia de Halong. Mentre busquem algun mono, contemplem la vegetacio selvatica i indomable que creix entre les roques. I fem cavil.lacions sobre com explorar aquestes illes abruptes. Com que la calor apreta fem una bona remullada en les aigues tranquil.les del mar de la Xina, justament al golf de Tonkin. I tambe un bon salt de set metres des del mateix vaixell.
Hem fet una mena de dinar comunitari amb gastronomia autoctona i per sopar fem el mateix. Mengem pho, una mena de sopa de verdures on tambe hi ha pollastre; calamar amb verduretes, brotxetes de porc fregit, peix i tofu amb tomaquet i verdures, gambes... i fruita, que aqui n'hi ha molta.
Comoditats al vaixell
A la badia hi queda poca flota pesquera
Cases flotants
Cova de cova Hang Sung Sot, oberta al public des de fa pocs anys
Degoteig d'embarcacions
Illot capricios, algun nom per batejar-lo?
Bona nit
