Gairebe com una religio. Ha estat l'ultima parada abans d'anar cap a l'aeroport de Noi Bai, que esta a gairebe una hora de Ha Noi. El mausuleu erigit en dos anys serveix de catedral per tots aquells convencuts que el seu llibertador encara es alla i que per tant, la seva profecia continua. De fet, el comunisme es present a tots els carrers i cases de ciutats i pobles del Viet Nam, aixi que no es estrany que en visitar el mausuleu, doni la sensacio d'estar en una esglesia.
Ho Chi Min reposa embalsamat alla, envoltat de marmol de totes les parts del pais i custodiat per centenars de guardies vestits de blanc que vigilen que ningu rigui, ni parli, ni es posi les mans a les butxaques, ni vesteixi de manera impropia.
En contra de la seva voluntat, perque ell volia ser incinerat, van embalsamar el cos i ara reposa al temple que els vietnamites van construir per perpetrar la seva religio. Hi ha un 90% de vietnamites i un 10% de turistes (a molt estirar) que esperen entrar-hi. De totes les edats i de totes les classes economiques, la gent fa cua per veure Ho Chi Minh ajagut dins del mausuleu. Les cares de respecte ho diuen tot. Tambe estem convencuts que hi ha gent que fa aquesta cua ben sovint. Un lloc de culte que ens ajuda a entendre una mica mes que es i com es Viet Nam.
Ara ja som a Singapur. D'aqui a sis hores agafem el vol a Barcelona! Esperem que la Renfe ens porti ben d'hora al centre i des d'alla agafarem el tren cap a l'Espluga. Es FESTA MAJOR!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada