Per no allargar el post de les curiositats I, comencem una altra llista:
Prop de Hoi An i en direccio a Da Nang hi ha les Muntanyes de Marbre. No les hem trepitjat, nomes les hem vist de passada. Son cinc muntanyes de marbre que surten com a bolets enmig de la costa. Estan coronades per pagodes i com que son cinc, cadascuna correspon a un dels elements simbolics. hi ha diversos comercos que ofereixen figures esculpides, pero des de fa uns anys han d'importar el marbre des de la Xina per no quedar-se sense muntanyes.
La llengua vietnamita te la grafia llatina gracies a un missioner frances que la va estendre durant el s.XVII (ni mes ni menys que Alexandre de Rodes).
La llengua parlada es tonal i es monosil.labica. Aixo vol dir que una sil.laba pot tenir sis significats depenent del to que te: comencant alt i acabant baix, comencant alt i acabat de sobte... El nostre sistema fonic no esta preparat per aquestes subtileses i molt menys encara, la oida.
El vietnamites no destaquen per la netedat, pero tenen uns jardins molt arreglats, plens de bonsais i arbustos retallats.
Si voleu escapar de la bogeria de les capitals del nord i sud: Hanoi i Saigon, feu alguna parada a la costa, qualsevol dels pobles us semblaran el paradis. Nosaltres hem trobat el nostre refugi a Hoi An.
Els soldats nordamericans van trobar el seu paradis a les platges del centre del pais durant la guerra, a l'anomenada platja de la Xina.
Les construccions son estretes, llargues i altes. Des del cel semblen barres de gelat "de corte".- Hem trobat molts francesos viatjant i tambe moltes families!
- No se si ha jo hem posat en algun altre raconet: el 80% de la gent del pais es diu Nguyen de cognom.
- En comptes de tenir nom de pila i els dos cognoms, aqui diuen primer el cognom (en tenen un) i despres diuen els dos noms de pila.
- A prova de riscos laborals:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada