Un mes al Vietnam (gairebé): Hue

Teniem forca clar que la paraula dels vietnamites se l'endu el vent i tambe els tifons. A les 9 del mati haviem quedat per anar a veure les tombes amb la barca i no hi vam trobar ningu. Segurament algu havia agafat l'embarcacio pagant una miqueta mes, aixi que naltres ens vam buscar la vida en un altre bot que per 24 dolars entre tots tres.

Vam baixar el riu Perfum per veure la tomba de Tuc Duc, un antic gobernant de la dinastia Nguyen que havia dissenyat un palauet i una mena de zona de passeig a mitjan segle XIX. Alla hi passava el temps recitant i creant poesia i mentre, intentava tenir descendencia amb les mes de 104 mullers que va tenir i les incomptables mestresses que s'hi van oferir. Total, que el senyor no va tenir fills pero tenia un bon raco per esbargir-se. Aixo si, va tenir un fill adoptiu que va ser enterrat alla mateix, pero nomes va gobernar durant set mesos. Va gravar la seva historia en una pedra de mes de vint tones que aguanta una tortuga gegant. I el seu cos esta enterrat qui sap on perque va encomanar que els 200 guardies que el van sepultar, fossin decapitats. Es parla d'un gran tresor encara sense descobrir.

Vam arribar a aquest punt en mototaxi, perque la zona queda lluny des del riu (30.000 VND). De pas vam veure com feien encens artesanal i el col.loquen de manera formidable en formes vistoses i acolorides per cridar l'atencio dels turistes. En tornar, el matrimoni humil que condueix l'embarcacio ens va tornar a pujar pel riu fins a la Pagoda Thien Mu, una silueta emblema de Hue i de tot Ha noi, amb set pisos d'alcada i una campana de dues tonelades que se sent des d'una distancia de 10 km. La va fer construir un altre gobernador Nguyen despres de sentir que una fada va augurar prosperitat pel pais quan alla s'hi construis una pagoda.

Havent tornat ens vam acomiadar de la Sonia, ella continuava el viatge cap al sud. Per nosaltres, Hue ha estat com el punt intermig de viatge. No nomes perque estem a la meitat sino tambe perque hem coincidit amb altra gent que ve del nord i aixo ha permes creuar opinions i informacions practiques.

A la tarda fem temps i ens dutxem a casa dels propietaris de l'hotel, on haviem deixat la motxilla. De fet, casa seva es cas de tots perque el menjador es alhora rebedor, sala d'estar i dormitori. Diriem que es un espai polivalent.

A les 6 agafem l'sleeping bus per mida de vietnamites, amb un espai petit petit per a europeus nordics de gairebe dos metres i justet per catalans de metre vuitanta. La carretera es molt dolenta i anem trompejant d'un costat a l'altre intentant no caure de la llitera. Aquest bus te 40 seients estirats, 20 damunt i 20 a sota.