Un mes al Vietnam (gairebé): Temples d'Angkor

Sens dubte, el millor del viatge fins ara. Hem agafat la bici a les 5 del matí sí, a les 5! En arribar al centre de Siem Reap hem agafat un trencant equivocat, pero finalment ens han reconduit en la direcció correcta. Després d'uns 12 km hem arribat al recinte, on hem comprat l'entrada de... 20$ per dia! La butxaca comenca a estar foradada... Cambodja fa servir el dolar i aixo vol dir que tot s'encareix molt. Els riels que vam canviar no ens serviran de massa, perque els turistes paguem preu de turista i en dolar.

Ja vam dir que el recinte d'Angkor és molt gran, així que la bici ens servira per anar-nos desplacant d'un temple a un altre. L'altra opció és agafar un mototaxi, pero potser ho farem el segon dia per poder arribar als temples que quedin més allunyats.

Comencem la ruta a Phnom Bakheng. Deixem la bici als peus d'un petit turó i arribem a dalt. Fa un dia ennuvolat, així que el sol no ens regala grans fotografies (la sortida del sol és molt bonica si fa uns bons rajos de bon matí). Aixo sí, el treball de la pedra ens sorpren en els mil i un detalls que hi ha a tots els racons i raconets. En aquest s'hi esta fent una restauració. Des de dalt, les vistes ens permeten veure el temple més famós: Angkor Wat, que esperem veure al final del dia.

Fa molta calor: patirem. Estem suats de bon matí i ens queda tot el dia per davant i uns 50 km per fer...

Seguim cap a la porta sud d'Angkor Thom (el recinte esta protegit per 4 portes ubicades a la fortificació que envolta els temples) i arribem al temple de Bayon, conegut per lés més de 200 cares que dibuixen les seves torres. Diuen que era per assenyalar el poder i l'omnipresencia del rei cap al poble. Les grans figures prenen sentit veien el temple des de fora, pero un cop a dins, cada pedra té detalls i detallets que conviden a passejar i descobrir formes i figures florals i humanes.

Anem fins a la porta oest i retornem de nou cap a Bayon per veure el Baphuog, amb un llarg corredor suportat per unes columnes robustes i amb una piscina al costat. Seguim cap a l'avinguda principal en direcció a la porta nord i trobem la terrassa dels elefants, un curiós escenari de pedra que recorre una llarga distancia i on hi ha una part decorada amb bonics elefants esculpits a la pedra i d'altres, retallats a la pedra. Aquesta mena d'escenari servia als reis per fer els parlaments i al mateix temps, permetia veure les desfilades. A l'altre costat hi veiem les 12 torres, que possiblement també servien de torre de guardia. A dins de la terrassa hi ha el Phimeanakas, pero només hi fem un cop d'ull des de fora i seguim.

Enfilem per l'avinguda de la Victoria per arribar fins a Ta Keo, un temple dedicat a Shiva. Aquí es posa a ploure només un moment. No tenim ni esme de comptar les escales per arribar fins dalt pero val a la pena veure les perspectives que dóna el temple des de baix i des de dalt de tot. Seguim per veure Ta Nai, un petit temple amagat dins de la selva. Potser és el lloc on hem trobat menys gent (llevat del matí, que érem sols). És clar per que arribar-hi en bici has de passar per tolls de fang, sorra on s'encallen les rodes i... finalment, hi arribes! És bonic i potser guanya perque no hi ha moviment. Aquí veiem alguna senyal per fer una mena de diagnostic de l'estat de les pedres. Els monuments estan forca malmesos en general i de fet, tampoc es que s'hi mirin massa. Per aixo ens sorpren trobar un aparell de medició de les condicions ambientals.

Tornem enrere i arribem a Ta Prohm, on es va rodar la mítica escena de Tomb Raider que potser només nosaltres dos no hem vist. Aquest temple queda una mica més allunyat i per aixo s'hi ha fet menys restauració. D'una banda aixo ha permes que quedés a la salvaguarda de la multitud de turistes pero de l'altra, les arrels de l'han menjat, literalment. I ara, sí que es posa a ploure, pero de seguida torna a parar.

Són les 2 i comencem a estar cansats, sobretot esgotats de la calor, de pujar i baixar de la bici i de pujar i baixar dels temples. Hem begut tres litres d'aigua cadascú i tota la que ens bevíem la suavem així que no hem parat de beure en tot el dia.

Ens dirigim a Angkor Wat i de camí ens trobem una mena de bassa de 800x400 on el canvi d'estacio feia submergir o erigir la petita illeta central. És un lloc preciós i ofereix una vista molt bonica de l'entorn. Aquest és el temple religiós més gran mai construit i data del s.XII i forma part de la ciutat erigida per l'Imperi Jemer.

Voregem el temple de 1.5 km x 1.3 km (enorme) i amb una mena de fossat de 190m d'ample. El travessa un llarg passadís de pedra amb serps que voregen una banda i l'altra. Passem les torres principals i entrem a l'estructura central, amb dues piscines a banda i banda que reflexen els arbres que rodegen el temple. Si no fos per la munió de turistes japonesos possiblement, estaríem una mica més tranquils, pero és una mica complicat moure's amb tanta gent. Seguim endins cap als passadissos coberts i inacabables decorats amb escenes de les guerres de Suryawarman II, les del cel i les més conegudes, les de l'ocea de la llet, on es veuen dimonis i déus estirant una serp (guanyen els déus) i la ninfa pot veure l'elixir de la immortalitat (com que tenim una guia Lonely en angles, ens perdem algunes paraules així que potser estem fent una interpretació...).

Seguim a la porta de l'elefant, sense escales per poder entrar directament del llom de l'animal a dins del temple. I passegem pels diversos passadissos fins arribar al segon nivell de l'estructura. Decidim fer cua per pujar al tercer nivell i veure la part més elevada del temple. Cal anar vestit decentment (em fan posar una faldilla fins als peus...) per passar davant dels déus. L'oportunitat ens dóna unes bones vistes de l'entrada.

Hem acabat cansats pero meravellats pel que hem vist avui. Les hores de viatge per arribar a Cambodja i els quilometres en bici han valgut la pena. Angkor Wat ha estat el punt i final de la visita. Espectacular, majestuós, encisador.

Agafem altre cop la bici de tornada a l'hotel, 10 km més. Arribem i... és el moment de la piscina. Esta plena de clor pero ens ve tant de gust que fem un petit bany. Abans pero ens trenquem el cap amb el bitllet per tornar dema a Ho Chi Min i seguir la ruta cap al nord. Finalment el noi de l'hotel ens dóna un cop de ma amb la compra i marxarem dema al migdia. Durant el mati aprofitarem per veure alguna cosa mes a Siem Reap i acomiadar-nos de l'estada a Cambodja, que ha estat del tot profitosa.

La gent és molt, molt amable, així que ens hi hem sentit molt a gust.