Un mes al Vietnam (gairebé): Can Tho

Aquests vietnamites no dormen... A les 12 de la nit encara feinen xivarri per fora i a les 4 del mati ja tornaven a estar actius... Total, que hem mig-dormit i prou. Al mati hem esmorzat al mateix hotel. La recepcio ha servit de menjar col.locant taules i cadires plegables. Semblava una granja! Hem pujat en fila india cap al bot que despres de mitja hora ens ha portat al famos mercat flotant de Can Tho. Els productors i distribuidors es troben en un punt del Mekong per fer compra-venda de yuca, platans, pinyes, lichis, papaies... Aquest mercat es encara forca operatiu, a diferencia del que hi ha a Tailandia, on sobreviu nomes com a espectacle pels turistes. A mes, el mercat flotant de Can Tho ocupa un espai allargat seguint el Mekong.

Cada familia te un bot i viu en aquest bot que al mateix temps serveix de punt de venda. Per anunciar el seu producte el que fan es penjar-lo en una mena de mastil perque es pugui veure des de ben lluny i aixi atraure els compradors.

Al mercat flotant s'hi troben productes mes economics que no pas als mercats de terra i a mes, els venedors no paguen impostos. Possiblement gracies a aixo segueixi viu. A banda, algunes petites embarcacions porten el petit de la familia i ofereixen refrescos als turistes per treure algun dinero extra.

De tornada hem passat a veure arbres tropicals que fan una fruita dolcissima: la fruita del drac (fruita rosa amb una mena de punxes verdes), fruita del jack (enorme fruit groc i dolc amb una pell molt dura que tambe es fa servir per cremar), xirimoies, platans, llimoners, pinyes... Aquests recorreguts enmig del delta tenen molt poc espai de terra. Per anar d'un punt a un altre feien mil i un ponts amb canyes pero ara gairebe s'han extingit. Els ponts de ciment permeten passar les motos, molt esteses a tot el pais.

Tambe hem pogut veure una fabrica on desclafollen l'arros i el destrien en arros blanc, marro (integral) o trinxat (per fer sopes i una mena de rotllets). Tambe en fan farina. Despres, en un altre negoci familiar i enmig de porcs i molta calor, hem vist com fan els noodles d'arros, que son una mena d'espaguetis que fan amb pasta d'arros i tapioca que couen al vapor com si fos un crep i despres d'assecar-la, la tallen en fideus llargs i prims.

Tot plegat ha estat forca interessant, pero aixo de viatjar amb tour se'ns fa molt pesat, sobretot perque tens la sensacio que no aprofites prou l'estada. Aixi doncs, despres de donar-hi molts tombs, hem decidit quedar-nos a Can Tho. Quan hem tornat a l'hotel hem dinat amb tot el grup i ja no hem tornat a Ho Chi Minh. Hem agafat un bus i hem anat a Chau Doc.