Un mes al Vietnam (gairebé): Hoi An

I que be que hem dormit! Per fi no hem tingut 50 motors d'aire acondicionat penjats a la mateixa paret de l'habitacio. I per fi el transit es mes tranquil. Esmorzem i fem a peu els 2 km que tenim fins a l'altre hotel, on ja ens podem instal.lar a les 8 del mati. L'habitacio no es cap cosa, pero esta neta i l'hotel es molt centric.

Donem un tomb pel centre amb la intencio de fer una visita a les cases, temples i pagodes de Hoi An, un dels punts on les bombes de la guerra no van fer estralls. Les cases son baixetes, els carrers estrets i plens de flors, les teulades de ceramica artesanal tenen forma punxeguda, els fanalets xinesos son presents a totes les cases i l'encens omple d'aroma els carrers.

En aquesta ciutat de 80.000 hab que te aspecte de poble hi ha mes de 500 sastreries aixi que aquest es un dels atractius del lloc: roba barata i feta a mida. Les sastreries tenen fins i tot revistes per fer el que vulguis a la mida de cadascu, amb moltissims teixits i estampats per triar. O sigui, que seria com un paradis per la mare si no fos perque aqui les modistes i sastresses treballen a preu fet i en condicions pauperrimes. Encomano a les 10 una faldilla, un vestit i uns pantalons. A les 7 de la tarda ja ho tindre fet (ja us ho explicare). Tot, per 40 euros.

Despres de tombar una hora buscant una oficina per comprar el tiquet que et permet entrar a les cases familiars i als temples, comencem la ruta. En la primera, la casa de la familia Tran ens fan una explicacio forca detallada del temple, que el va construir aquesta familia d'origen xines. Es interessant veure els cinc puntals que aguanten la teulada, corresponent als cinc elements (aigua, terra, foc, fusta i metall). I tambe la teulada de l'entrada en forma de closca de tortuga, simbol de la llarga vida. A Ho Chi Min, les tortugues se les mengen... igual que les serps, les rates i els gossos, que formen part de la gastronomia de preus prohibitius.

Costums a part, seguim la ruta cap a la Casa Quan Thang, on ens deixen veure part de les estances i on encara avui despres de sis generacions, viu la mateixa nissaga. Passem pel Museu de la Ceramica, un petit taller d'artesania on nomes veiem teules pero no pas com les fan. La casa on s'ubica aquest museu es tota enfustada i nomes serveix per veure com son les teules: curtes i petites. La calor ens ofega i acabem el recorregut a la Casa de totes les comunitats xineses, amb uns mosaics al terra molt bonics i una imatgeria budista que hem vist en altres llocs. L'edifici en si es el mes gran que hem vist fins ara al centre de Hoi An.

Abans de fer un merescut gelat passem pel pont cobert japones de 1590, una estructura robusta i enfustada que com no podia ser d'altra manera, esta plena de japonesos fent-se fotografies.

En un intent d'escapar de la massa nipona, de la xafogor insuportble i del sol esgarrifos lloguem una moto i anem a buscar la platja. I que be que s'hi estava a l'aigua mentre el sol apretava ben fort... Hem fet un bon remull i hem dinat en una platja de sorra blanca amb muntanyes al fons i palmeres per tot arreu. Esta menys massificada del que ens pensavem, pero uns quilometres mes enlla, els metres i metres de platja verge estan amenacats per grans complexos hotelers en construccio.

Si Viet Nam ha canviat en pocs anys gracies o desgracies al turisme, en uns quants mes quedara desfigurat el paisatge i el caracter del pais.

Dema agafem el bus a Hue, tambe a la costa central del Viet Nam. Passarem el dia visitant la part antiga i al vespre farem el trajecte nocturn a l'autobus que ens portara a Hanoi.

Per cert, hem rebut noticies des de Catalunya del tifo Conson, pero aqui no hem sentit ni notat res de res, tot esta tranquil. Es clar que estem al centre i venim del sud i pel que es veu els efectes es noten al nord. Esperem que passi de llarg ben aviat i puguem gaudir de la zona de Halong.