De Lao Cai a Sa Pa

Hem arribat a les 6 a Lao Cai, estacio de tramit abans d'arribar en bus cap a Sa Pa. La pluja ens acompanya de nou i en l'hora de trajecte fins al desti continua sense parar. Tot just arribar ens instal.lem en un hotel que ens recomanen unes catalanes (15$) i quan ja tenim la motxilla desfeta ens diuen que l'habitacio esta reservada, que s'han equivocat. Empipada monumental la nostra... Negociem una altra habitacio que sembla un zulo. Val 10$ i amb els veins a tocar de la finestra per tant, sense cap vista.

Comencem de nou el tour per buscar hotel sota la pluja. Els de davant son una mica mes cars, pero es la solucio per tenir vistes a la muntanya quan acabi de ploure i marxi la boira que no ens deixa veure a dos metres enlla. Tornem a l'habitacio i la noia ens acaba dient que si paguem mes podem tenir l'habitacio que en teoria estava reservada... Quina poca paraula... Acabem pagant 25$ amb esmorzar. L'habitacio esta francament be i te molt bones vistes. I avui, la pluja no ha parat gens, aixi que hem amortitzat l'estada.

Intentem fer plans per pujar al Fan Si Pan, la muntanya mes alta d'Indoxina, pero si el temps no millora no hi haura cap possibilitat de fer-ho. Tambe es cert que ningu ens ha dit que es faci en un sol dia. La guia en parla com si fos cosa de superhomes i superdones, pero a l'oficina de turisme hem trobat una llibreta amb escrits de la gent que hi passa i un andorra deia que ho havia fet en un dia i que si s'esta acostumat a caminar, tampoc es tan complicat. Aixo ens anima una mica... intentarem buscar un guia a bon preu.

Sa Pa es un poble d'uns 40.000 habitants al nordoest de Vietnam. Es conegut per les seves muntanyes, que les comparen amb els paisatges que ofereixen les valls suisses. A nosaltres ens recorda Andorra per les seves muntanyes i tambe per la quantitat de botiguetes i hotels que hi ha. Aqui pero, hi passegen sobretot dones i noies de les diverses etines que poblen la vall: els hmong i els dzao. Vesteixen amb teles negres, tenyides a ma i decorades amb puntes de colors i senefes. Les noies duen llargues arracades, collarets rigids i un cabell ben llarg que entortolliguen amb el mocador. A l'altra etnia, porten una mena de mocador / barret de color vermell vistos, pero a Sa Pa no n'hem vist massa. Es dediquen a vendre els fruits que recullen, les robes que cusen i tambe a entabanar turistes. Quan hem arribat amb el bus ens han "assaltat" una munio de noietes dient "buy something for me" i tambe s'han apres molt be allo de "where you from" per comencar una conversa...

Llac de Sa Pa enmig de la boira