De Hoi An a Hue

Pantalons, vestit i faldilla aprovats amb nota. La tela no es res de l'altre mon, pero marxo contenta i confirmo que no ha estat un de-sastre.

Ahir vam fer un ultim sopar a Hoi An. El passeig pel costat del riu Thu Bon durant la nit no te preu. Es un lloc pintoresc i quan se'n va el sol cobra un ambient especial que fa que tombis amunt i avall i et sorprenguis a cada raconet. A mes, els diumenges es punt de trobada de families que sopen al carrer amb espelmetes. Molt recomanable! Ara, el sopar no va ser un exit perque el local no tenia massa ventilacio. El millor es sopar al carrer, que a la nit refresca una mica i corre algun bri d'aire despistat.

Avui hem agafat per primer cop l'sleeping bus, que com el nom diu, s'hi pot dormir. Pots imaginar-te de tot, pero ens ha sorpres trobar llits en comptes de butaques reclinables. Hi ha menys seients que en un autobus normal i les cames sempre va estirades dins d'una mena de caixonet per cadascu. I a l'esquena es reclinable. No es tan comode com ens havien dit, pero avui nomes hi passem quatre hores.

La intencio era arribar a les 12, fer una visita a la ciutadella i veure la Ciutat Porpra Prohibida i al vespre, marxar amb el bus nocturn a Hanoi. Finalment trobem transports nocturns i podem aixi aprofitar el dia, pero per avui no hi ha bitllets, aixi que en comprem un per dema.

Estem forca atabalats amb la dificultat de trobar transports i al Sinh Cafe de Hue tambe agafem el bitllet d'anada i tornada a Sapa. Marxarem el 21 a la nit i tornarem a Hanoi el 25 de bon mati. Es la primera vegada que fem previsio a tants dies vista, pero estem a l'equador del viatge i ara hem de cronometrar mes el temps. Ens queda la zona nordoest i la nordest i hem de repartir els dies entre Sapa i la badia de Halong, on farem els ultims dies.

Al Sinh Cafe coneixem a la Sonia, barcelonina que viatja pel pais i que saltara a Cambodja d'aqui a uns dies. Estem fent el mateix itinerari pero a l'inversa i aquest ha sigut el punt mig. Passem la tarda junts i posem en comu les impressions viscudes fins ara. Visitem la part antiga de Hue (s.XIX), anomenada ciutadella i que te un mur de 2.5 km. Agafem un xich lo (ciclotaxi) per 50.000 VND per cap, uns dos euros i mig. L'esforc per restaurar els edificis es admirable aixi com el resultat dels pocs recintes acabats, pero la UNESCO hi ha posat cullerada i a Hue (la ciutat marginada pels dirigents comunistes perque estava controlada per la dinastia Nguyen) s'ha convertit en una nova oportunitat per fer diners amb el turisme. Hue ha estat l'escenari de diverses guerres i batalles i les bombes del Vietcong i les dels EUA van malmetre bona part de la part antiga.

Un fossat de 4 metres protegeix la part emmurallada i s'hi accedeix per alguna de les 10 portes d'entrada on actualment passen motos, cotxes i persones. La part de dins esta habitada avui dia per families modestes i a dins del llac Tang Tau i del Tinh Tam encara s'hi pesca una cosa o altra. A cada raco hi ha pagodes i temples, molts d'ells de tradicio budista. Al centre hi ha el recinte imperial, refugi de l'emperador i els seus treballadors, on s'hi veu la petjada mes evident de la reconstruccio i tambe del nom que pren la Ciutat Porpra, ja que la fusta noble es pinta d'un color vermell intens tirant a morat.

Com que ens quedarem una nit a Hue decidim deixar el recorregut per les tombes reals i la pagoda Thien Mu dema al mati tot fondejant el Riu del Perfum.

Hue es una ciutat amb mes vida i mes moviment del que ens pensavem. Tot i tenir 300.000 habitants s'hi respira l'ambient de les grans ciutats. Estem a l'hotel Thai Binh II, molt correcte i on tothom es molt amable (sense res a canvi).

Tres catalans a Hue. La ciutadella en ciclotaxi i la Sonia al fons.

Tocant campanes.

Teulades a la Ciutat Porpra Prohibida.

A punt per vendre els litxis.

Pescadors tornant de la feina navegant pel Riu Perfum.