L'endema decidim fer via i agafar un tuk tuk amb el noi que ens havia portat des de l'estacio, ell es diu Sun. Tot simpatic ens porta a passejar pel temple d'Angkor i fem les ultimes fotos. Alla ens trobem a la noia que fa d'Isona a Ventdelpla! Son les primeres catalanes que ens trobem durant el viatge! Vam estar parlant una bona estona, cosa que s'agraeix despres de tants dies de conversar en pseudoangles.
Ben puntuals vam arribar a l'aeroport de Siem Reap i despres de fer un cafe van anunciar el check in del nostre vol a Ho Chi Min amb la intencio d'arribar-hi i marxar la mateixa tarda cap a Dalat, que son els Pirineus del Vietnam. Doncs be, el canvi de plans va ser frustrat.
Quan vam ser a l'aeroport resulta que ja haviem esgotat el visat (single) i com que no el teniem per multiples entrades, vam haver de renovar-lo de nou cosa que vol dir temps i diners. Vam pagar i vam esperar com mai i per tant, ens vam DESESPERAR. Per sort o per desgracia la cosa va anar aixi... Cosa curiosa va ser el dinar, que vam entrar en un frankfurt on nomes tenien frankfurts per menjar i on no tenien pa de frankfurt... i amb quina patxorra ho deia! Aixo es com anar a una floristeria i no trobar flors... ja m'explicareu... I no us penseu que l'aeroport de Siem Reap es pugui triar massa on menjar...
Finalment vam arribar a Ho Chi Min, on vam haver de tornar a pagar per entrar al pais + 4$ per les fotos del document. Consell: agafar visat multiple per si de cas i portar sempre fotos de carnet per si de cas.
Vam intentar agafar algun vol a Dalat des de Ho Chi Min, pero estaven esgotats. Tampoc vam tenir sort per Danang ni per Hanoi... Mals dies. Vam agafar un taxi fins al centre. El taxista va tardar un hora en arribar perque de pas va anar a buscar a la seva dona i la seva filla, aixi va aprofitar el viatge.
A les nou de la nit entravem a la primera agencia per preguntar si en tren, bus o avio podiem anar a Dalat: res de res. A la segona agencia: res de res. A la tercera agencia: res de res. Anem a buscar hotel (Hang Vingh per 15$) i reflexionem. Dema sera un altre dia.
Resulta que Dalat es un lloc tan fresc i bonic que les parelles i les families van a passar-hi els caps de setmana. Mala sort per nosaltres, que ho hem trobat tot full, full, full.
De Cambodja ens emportem la simpatia i l'amabilitat de la gent. Tambe les imatges dels temples d'Angkor gravades a la nostra retina (i a la memoria de la camera). I l'olor d'encens a tots els temples on anavem, que ajudaven a crear un ambient especial, sobretot als menys massificats. Ah! I prepareu $$$$$ perque aqui el mes barat val "one dolar". Cambodja es mes car que Vietnam.
Cares conegudes a Cambodja.
Entrades pels temples d'Angkor.
Cambodja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada