Ho Chi Minh

Arribem a Singapur a les set del mati i tenim una horeta per situar-nos i canviar de terminal, de la T3 a la T2. Anem amb un tren flotant, tan modern i espectacular com el mateix aeroport. A les 9.50 marxa el nostre avio a Ho Chi Minh, aixi que una hora abans ja fem cua per embarcar.

L'aeroport de Singapur esta ple de plantes! Sembla un jardi botanic tot ell. La gent es molt amable i simpatica aixi que de moment, tot va be!

Dues hores despres fem cap a Ho Chi Minh. Esperem rebre la motxilla, que finalment hem trobat en un raconet. Vam fer cas al Toni i quan vam facturar l'equipatge a BCN van intentar encabir la roba i el mes necessari a la motxilla de bord, aixi que nomes haviem de recollir l'altra.

Hem dormit com un soc a l'avio pero encara tenim son: portem 20 hores entre el cel i l'aeroport. Al mateix aeroport fem el primer canvi de moneda: canviem 300$ per 5,5 milions de dongs (VND): sembla que siguim rics i tot! El taxi ens costa 12$, ja hem fet el primer regateig i hem baixat dels 20 als 12.

Un cop arribats, tenim la temptacio de descansar una estona a l'hotel, pero decidim aprofitar el dia. Diuen que aqui, qui no es mou pel carrer a les 6 del mati es que esta malalt. Naltres de moment, nomes estem cansats.

M'adono que la comunicacio per mitja de l'angles esta sent mes complicada del que em pensava... Entre que jo el txaporrejo i que ells fan una pronuncia mes que estranya... ens costa entendre'ns. Ells, en comptes de repetir les coses d'una altra manera, ho repeteixen com un lloro una i una altra vegada, com si no hi sentissim.

El primer que anem a veure es el Museu de la Guerra. Per fer-ho mes emocionant hi anem en ciclotaxi. Un senyor d'uns 70 anys s'ofereix amb una gran rialla a portar-nos a tots dos alhora. Despres de pedalar i pedalar vam arribar. Ell suat com mai i naltres esberats com mai. Quin perill! Aqui sona el claxon i ningu s'espanta. El claxon serveix per regular el transit perque quan un el sent, sap que ha de tirar cap a un altre costat. Pero mai mai mai s'ha de parar. El claxon es com una mena de semafor que regula el caos circulatori pels carrers de Ho Chi Min. Total, que el senyor no tornara a pujar a una parella com naltres perque va acabar astragat. De fet, potser si que pujara a qui sigui per tenir quatre dongs mal comptats. La questio es treballar...

El Museu no es gaire lluny i despres de la visita podem dir que es com el Museu dels horrors: fotos de ferits en guerra, morts, nens malformats pels gasos i productes utilitzats durant la guerra... La guerra no queda tan lluny en el temps com per esborrar aquestes imatges de la realitat. Al mateix museu hi ha nois i noies amb disminucions que intenten guanyar algun calero fent manualitats per vendre. De fet, el museu es un Centre per la Pau des d'on s'organitzen activitats i donen suport a les victimes per, d'alguna manera, cicatritzar les ferides morals.

Al Museu podem veure part de la historia del pais, la de quan existia Vietnam del Nord i del Sud, la de la independencia de França l'any 55, la de la reunificacio liderada per Ho Chi Minh...

Sortim i ens arribem a la Pagoda Xa Loi, amb un gran buda daurat i una olor tranquil.litzadora d'encens per tot arreu. Despres tornem al centre, al Parc Tao Dan, on molts vietnamites fan jogging i badminton, com si fos el Central Park de Ho Chi Minh. Mentre passegem i xerrem amb un antic treballador del textil que havia viatjat a Alemanya, esperem que es facin les 5 per veure l'espectacle de Marionetes sobre l'Aigua (bruta). Musica tradicional en directe en un teatre asfixiant on el titellaires s'amaguen darrere d'un decorat de pagoda. Els mateixos musics donen veu als dracs, peixos, anecs, ninots... que van apareixen per explicar una historia dificil d'entendre. Paguem 80.000 VND per cap per 50 minuts, 30 del quals els passem dormint... La guia ho recomana molt, pero se'ns fa una mica pesat...

Sortim i de seguida es fa fosc, son les 19.30. Anem a veure la catedral de Notre Dame (res a comparar amb l'original parisenca), que destaca per l'arquitectura, símbol de l'herència colonial francesa Tambe podem veure l'imponent edifici de correus al costat. Uns metres mes endins veiem el Palau de la Independencia.

I per acabar el dia ens trobem una pagina de la guia que ens recomana pujar al Sheraton Hotel i fer un coctel tot contemplant les vistes. I si, amb la pinta de guiri barat agafem el portante i pugem a la planta 23 d'aquest cinc estrelles. Fantastiques vistes i fantastic mojito. Es veu fins i tot, el riu Saigon.

De tornada cap a casa veiem el Parlament i el Museu de la Revolucio. Toquem de nou de peus a terra al Thanh Market: menjar per tot arreu, paradetes de roba i bolsos i... peix, marisc i granotes vius a punt per posar-los a la planxa!

Aprofitem per fer un mos al mateix hotel i rentar un parell de camisetes. Bona nit!

 A veure qui es el manetes que s'atreveix amb aquest embolic!

 La vista des del Sheraton. Ho Chi Minh de nit, el transit no para mai