Mausuleu de Ho Chi Minh

Gairebe com una religio. Ha estat l'ultima parada abans d'anar cap a l'aeroport de Noi Bai, que esta a gairebe una hora de Ha Noi. El mausuleu erigit en dos anys serveix de catedral per tots aquells convencuts que el seu llibertador encara es alla i que per tant, la seva profecia continua. De fet, el comunisme es present a tots els carrers i cases de ciutats i pobles del Viet Nam, aixi que no es estrany que en visitar el mausuleu, doni la sensacio d'estar en una esglesia.

Ho Chi Min reposa embalsamat alla, envoltat de marmol de totes les parts del pais i custodiat per centenars de guardies vestits de blanc que vigilen que ningu rigui, ni parli, ni es posi les mans a les butxaques, ni vesteixi de manera impropia.

En contra de la seva voluntat, perque ell volia ser incinerat, van embalsamar el cos i ara reposa al temple que els vietnamites van construir per perpetrar la seva religio. Hi ha un 90% de vietnamites i un 10% de turistes (a molt estirar) que esperen entrar-hi. De totes les edats i de totes les classes economiques, la gent fa cua per veure Ho Chi Minh ajagut dins del mausuleu. Les cares de respecte ho diuen tot.  Tambe estem convencuts que hi ha gent que fa aquesta cua ben sovint. Un lloc de culte que ens ajuda a entendre una mica mes que es i com es Viet Nam.

Ara ja som a Singapur. D'aqui a sis hores agafem el vol a Barcelona! Esperem que la Renfe ens porti ben d'hora al centre i des d'alla agafarem el tren cap a l'Espluga. Es FESTA MAJOR!!!

Badia de Ha Long, de tornada

Els tours que ofereixen la possibilitat de contemplar la badia fan gairebe tots els mateixos trajectes. Ahir vam fer caiac, vam nedar una mica i vam visitar les coves, pero tret d'aixo, l'activitat en aquestes embarcacions es forca nula. Per aixo els que van tres dies van a l'illa de Cat Ba per fer una mena de trekking i alla mateix es queden a dormir. Tot ser declarada Parc Natural, l'illa esta sobreexplotada i ha perdut forca l'encant. No ho podem dir per experiencia, pero es el que ens comenta la gent que hi ha anat. Ara be, hi ha opinions per a tots els gustos.

Nosaltres en aixequem ben d'hora per veure sortir el sol. Tenim els nostres dubtes de si el veurem perque a les tres de la matinada hi ha hagut tempesta. Per sort, les embarcacions (que no n'hi havia poques) estan amarrades en un punt envoltat d'illes i aixi queden resguardades. Es el govern qui controla les rutes, les zones de bany i els punts d'ancoratge. Previsiblement qui pagui mes sera qui tingui llocs mes idilics o menys concorreguts. Aixi funcionen les coses aqui.

Pugem les 424 escales que hi ha fins al mirador d'una petita illa anomenada Titop. Des de dalt tenim unes bones vistes i veiem aquesta mena de bosc mari on les illes sobresurten com a bolets. En arribar a baix fem un bany a la platja de sorra. Fins ara n'hem vist ben poques ja que les pujades de marea i les corrents fan que de sorra n'hagin de portar sovint per fer platja.

I despres d'esmorzar tornem a fer el "ronso" al terrat del vaixell. Lectura, xerrades, contemplem les vistes... poca cosa mes es pot fer. Els companys de viatge son alemanys, anglesos, irlandesos i de Malaisia. Un bon coctel on ens hi fem afegit els catalans.

Arribem a Ha Long on tornem a retrobar els centenars de vaixells que tornen de la badia per carregar nous turistes i tornar a marxar. Aquestes embarcacions no paren mai, tret que algun tifo els faci quedar al port algun dia.

Ha Long vol dir "on el drac baixa al mar" i es que la llegenda explica que un drac que venia de les muntanyes va fer valls i muntanyes amb els cops de cua i finalment, quan va trobar el mar i es va submergir, va inundar tota aquesta badia deixant a la superficie nomes les puntes de les muntanyes. A la badia s'hi poden comptar fins a mes de 3000 illes.

Dinem a Ha Long City, que pel que veiem es Marbella II i a mitja tarda fem cap a Ha Noi.

El raconet on els vaixells amarren durant la nit

Illots des de l'illa de Titop

El vaixell

Bany per despertar

Una barca, una casa

Treballant a Ha Long

Tornen els nuvols

Badia de Ha Long

Finalment hem agafat la sortida a Halong Bay per agencia. Hi ha possibilitats de fer-ho pel teu compte via l'illa de Cat Ba, pero despres dels intents frustrats d'entendre'ns amb els vietnamites deixant les coses clares, hem decidit tirar per l'opcio mes practica i la mes fiable, vist els intents d'estafa als turistes.

Marxem de bon mati amb la furgoneta amb sis persones mes, aixi que farem la visita en petit grup. Dues hores despres fem una parada tecnica en un complex turistic per comprar souvenirs i refrescar-nos i a les 12 del migdia arribem a la badia de Halong. Hem vist un paisatge ric en arrossars i tambe en mil i una parades que s'estenen al llarg dels poblets. Cada casa te el seu anunci i una cosa o altra ven. Tampoc es estrany veure de bon mati motos i bicicletes venent pa del dia en una mena de carretera hipertransitada. I menys estany es veure un pont en construccio, i un altre, i un altre i tres mes... Vietnam esta malferint el seu territori i el que per a ells es simbol de progres, nosaltres sabem molt be que es un clar retroces per al futur d'un pais: urbanitzacions marbelianes prop de la badia de Halong, carreteres mal asfaltades i mal planificades que minen els camps, ponts que travessen el riu un cop i un altre i contaminacio, molta contaminacio...

Aviat pero embarquem tots vuit i el nostre guia. El vaixell te quatre camerots al pis de baix i dos mes al de dalt, que tenen terrasseta. Ens sorpren la comfortabilitat del vaixell i a mes, esta tot molt net. A l'habitacio fins i tot hi ha una dutxa d'hidromassatge (que no funciona :-)).

De moment el temps ens acompanya i mentre dinem especialitats vietnamites anem endinsant-nos en la badia. A mesura que hi arribem, deixem enrere els centenars de vaixells amb turistes. Sera dificil no coincidir amb massa embarcacions un cop siguem a dins...

Pel trajecte gaudim de les formes capricioses de les roques. El guia, amb molta imaginacio, els posa nom pero realment, cadascu pot batejar-les. Es com aquell qui mira nuvols i s'imagina que hi veu. A mitja tarda fem cap a la cova Hang Sung Sot. Despres de pujar un bon tram d'escales trobem una munio de turistes... Pero nomes es a la primera cavitat perque en entrar-hi, la multitud es fa petita dins d'aquell palau de roca il.luminat. La cova te unes dimensions desproporcionades, es grandiosa. I les pedres estan treballades per l'aigua, com no podia ser d'altra manera. Aqui tambe hi ha jugat la imaginacio d'aquells qui tenen ganes de posar noms a les formes: la col.liflor, la dona, la momia, el mono, l'elefant, la tortuga i tambe numerosos budes.

Quedem forca impressionats per la magnitud de la cova. Potser no tant per les estalactites i estalacmites, pero si per la immensitat de les seves cavitats. Baixem de nou les escales i tornem al bot per tocar l'aigua. Agafem el caiac i anem a remar una estona. Arribem a una mena de cova que dona pas a un espai tancat entre les illetes de roca que hi ha a la badia de Halong. Mentre busquem algun mono, contemplem la vegetacio selvatica i indomable que creix entre les roques. I fem cavil.lacions sobre com explorar aquestes illes abruptes. Com que la calor apreta fem una bona remullada en les aigues tranquil.les del mar de la Xina, justament al golf de Tonkin. I tambe un bon salt de set metres des del mateix vaixell.

Hem fet una mena de dinar comunitari amb gastronomia autoctona i per sopar fem el mateix. Mengem pho, una mena de sopa de verdures on tambe hi ha pollastre; calamar amb verduretes, brotxetes de porc fregit, peix i tofu amb tomaquet i verdures, gambes... i fruita, que aqui n'hi ha molta.

Comoditats al vaixell

A la badia hi queda poca flota pesquera

Cases flotants

Cova de cova Hang Sung Sot, oberta al public des de fa pocs anys

Degoteig d'embarcacions

Illot capricios, algun nom per batejar-lo?

Bona nit

Ha Noi de nou

Un dia mes a la capital del Viet Nam, amb uns quatre milions d'habitants. Haviem de passar el dia a Nhin Bhin, a dues hores d'aqui, pero despres d'una autentica peregrinacio per les agencies i les estacions d'autobusos finalment, ho vam deixar correr. A mes, el temps tampoc donava massa bona prediccio.

Hem fet una mica el gandul, pero hem aprofitat per fer de turistes i hem anat al mercat de Dong Xuan, al barri antic. Te dues plantes i cada carrero te la seva especialitat: camises per home, camises per dona, sandalies, sabates d'arreglar, sabates d'esport, gomes de cabell, clips de cabells. cada cosa en una botigueta on no hi cap ni el venedor o venedora. En les que es ven roba a l'engros, els dependents seuen damunt dels metres i metres de roba. Tot un espectacle en el qual hi hem passat bona part del mati, perque hi hem anat al peu.

A la tarda hem tornat a pujar cap al nord de la ciutat per apropar-nos al llac de l'oest o Ho Tay, com el diuen ells, que esta ajuntat amb el Truc Bach. Un total de 13 km de perimetre en un llac bucolic on les parelles van a passar-hi la tarda, els vells contemplen els turistes i alguns sense manies es dediquen a pescar. Mes amunt hem trobat peixos flotant... o sigui que les aigues netes netes no son. Hem dinat alla, en un restaurant d'oci per a vietnamites.

Avui finalment ha fet bon temps. Ara la pluja ha remullat nomes una mica els carrers, aixi que al Vietnam hi fa falta un Tomas Molina o un Francesc Mauri perque els que mirem el cel estem una mica desconcertats amb els pronostics. Als autoctons els es igual, perque plogui o faci sol, mai abaixen el ritme, continuen fent vida al carrer com si res.

Com que corre una mica miqueta d'aire anem a fer una bia a la terrasseta. A cada ciutat tenen la seva: Tiger, Saigon, 333, Ha Noi,  Huda, Halia... i fins i tot San Miguel i Heineken made in Vietnam! N'hi ha per triar i remenar i tot i que son una aigualides, en pots trobar per 12.000 VND, que ve a ser 50 centimets.

Dema, cap a la badia de Halong!

Les motos fan de cotxe, serveixen per tot!

Punt de floristes

Mercat de Dong Xuan, especialitzat al 100%

Old Quarter, el barri antic de Ha Noi

Llac de l'oest, amb edificis de nova construccio al seu voltant

Mosaics

Menjars

Fan Si Pan

Sona el despertador. Son les 4. El guia arriba a les 4 i tres minuts, ben puntual. Esmorzem una mica i agafem les motos cap al pas de Tram Ton. Tres en una moto... pero aixo es tota una normalitat al Vietnam.

Comencem a caminar entre boira i un plugim suau. El cami es assequible i de moment anem be. El guia ens diu que falta molt i que el Fan Si Pan es molt amunt... En una hora i mitja ens plantem al primer camp base pels que fan la ruta en dos dies. Estem a 2.200 metres. No fa massa fred, la temperatura es bona. Tot i aixo, el pas Tram Ton divideix els dos climes mes extrems del pais. La part de Sa Pa registra les temperatures mes fredes, mentre que la de Lai Chau te les mes calides.

De seguida ens endinsem en un bosc de bambu jove i anem crestejant les muntanyes amunt i avall, amb pedres i cada vegada mes fang. Al cap d'una bona estona es posa a ploure amb mes intensitat... Gaudim poc de les vistes perque la boira es ben espessa. Fem cap al camp base 2, a 2.700 i fem una parada de 10 minutets. De nou enfilem la ruta i en una hora i mitja cansada i fatigada ens plantem al cim!!! Fotos sota la pluja i baixem rapid, ara si que plou de veritat. Estem xops de cap a peus.

El guia, que es diu Sun, munta una mena de refugi amb plastic i unes canyes. Ens serveix per dinar ben ajupits i en un quart d'hora tornem a baixar. El que de pujada era cami ara es un rierol. Ja no ens preocupen les bambes, estan remullades a mes no poder. Gaudim de la baixada satisfets d'haver fet el cim en cinc hores i mitja.

Baixant, fem una parada al camp base per descansar un moment i coincidir amb uns anglesos que fan la ruta en dos dies. El guia aprofita per fer-la petar amb el guarda i altres guies que hi ha per alla un d'ells, es sa germa. Ells son de Cat Cat, el poble que vam veure ahir i estan acostumats al clima i al terreny, com no podia ser d'altra manera. Porta una xancletes de plastic i va lleuger com una falsilla. Encara es deu preguntar com es que tenim aqueta mania per caminar sense res a canvi. Per nosaltres es gaudir de la caminada i fer el cim i per a ell... aixo no es suficient. Esta clar que tenen altres prioritats. La questio es que quan ens hi tornem a posar, ell esta content com un ginjol. El vi d'arros li ha fet efecte!

Arribem al pas a les 4 i les motos ja ens esperen. El guia els ha trucat (aqui hi ha cobertura a tot arreu) per avisar-los. A dos quarts de cinc som a l'hotel per dutxar-nos i fer les motxilles, una amb roba seca i l'altra amb roba mullada. A les 5.30 agafem el bus a Lao Cai i a les 8 ja som al tren per descansar despres d'un dia remullat pero ben aprofitat!

El Fan Si Pan, amb 3.143 metres, es ben simbolic ja que la Pica d'Estats te tambe 3.143 metres.

Ben equipat amb emblema esplugui

Aigua!

Despres de cinc hores, fem el CIM!

Desfem el cami amb molta pluja

Sun, el guia equilibrista

Les baranes i les escales ajuden a superar el fort desnivell

Boscos a la part mes baixa, tocant al riu

Tram Ton, hem anat i hem tornat

La Vall de Sa Pa

Fa sol!!! Agafem una moto de bon mati i anem a tombar. Primera parada, les Cascades de Plata, amb un salt de mes de 100 metres d'alcada. Unes escales a cada costat permeten apreciar-les ben de prop. Segona parada, pas de Tram Ton, inici de les rutes al Fan Si Pan. Es el pas de muntanya mes alt de Vietnam i es a una alcada de 1.900 metres. Alla mateix hi ha la caseta del guarda del parc (casa-xavola). Despres de parlar molt i dibuixar molt i fer molts signes... ens diu que en un dia no ens hi deixa anar. Parlem tambe amb els nois de les paradetes del voltant, pero ens costa entendre'ns-hi. En definitiva, fem una petita caminada fins a les cascades de l'amor amb remullada de peus inclosa i despres veiem la vista des del mirador, que tot i la boira, alguna cosa ens permet atalaiar. El cami esta preparat per baixar-hi caminant. No entem per que la gent de ciutat puja aqui dalt amb sandalietes boniques... i ben mudats. La moda d'anar a caminar per la muntanya encara no ha arribat. De moment es cosa d'etnies i de pastors...

Tornem en direccio a Sa Pa i des d'alla agafem la carretera a Lao Cai per anar a les coves de Ta Phin. En aquesta zona hi ha la majoria de pobles dels hmong negres i els dzao vermells. Tots plegats ens conviden a passar i ens donen una bona benvinguda acompanyada de coses per comprar. Tirem en moto per un caminet fins a les coves, que semblen forca grans pero que sense llum costa d'entrar-hi. Just passada l'entrada estreat hi ha una galeria que s'obre i mes enlla continua en altres galeries, pero tornem enrere perque amb la llanterneta que portem no ens hi veiem. Mentre, una de les dones hmong ens fa de guia a canvi de comprar un detallet.

Dinem pel cami amb el pa i el formatge que haviem comprat a Ha Noi i a la tarda fem algunes fotos al mercat de la placa de Sa Pa i tambe al mercat de menjar, on s'hi poden comprar fruites exotiques, carn, peix, herbes medicinals... Es molt pintoresc pero cal estar alerta on es posen els peus. A la nit, les noies hmong que passen el dia al mercat de la placa venent roba i detalls dormen sota els toldos del mercat.

A mitja tarda anem a Cat Cat, el poble mes proper a Sa Pa i fem el tomb circular que marca l'itinerari turistic. Aqui hi ha molt oriental fent turisme de muntanya, amb sandalietes i ben mudats. Per sort, els mototaxis els tornen cap a Sa Pa per estalviar la pujada pronunciada. A Cat Cat contemplem els paisatges d'arrossars i les casetes modestes, uns elements que hem tingut ben presents durant tot el dia. Tambe hi veiem unes altres cascades, pero molt menys espectaculars que les que hem vist avui.

Per entrar als camins que et porten als punts de visita sempre hi ha una taquilla i una barrera. Cal pagar entre 15 i 30 mil dongs per passar, pero no es garantia de res mes. A les coves ni tan sols ens van encendre les quatre bombetes que hi havia insal.lades.

A la nit ens trobem un australia que tot cofoi haviem trobat a Tram Ton per fer el Fan Si Pan a les 12 del migida. Tot valent va agafar el cami. Vam estar temptats d'acompanyar-lo, pero era tard i jo tenia els meus dubtes... A la nit ens va comentar que havia caminat dues hores i que el cami es perdia facilment. Deduccio, cal contractar un guia per dema i amb urgencia.

Despres de fer un beure amb una parella vasca, vam anar a planxar l'orella.

Nena hmong

Cascada de Plata

Sa Pa: les muntanyes sempre regalen vistes especials

Cascada de l'amor

Nen hmong recol.lectant al Riu Vermell

El llac de Sa Pa amb una mica menys de boira

Arrossars

Dones dzao al mercat de Sa Pa

Vista des de l'habitacio de l'hotel

 

Pastor a Cat Cat

Bambu

Cascada de Cat Cat

"I tu, no et moguis d'aqui!"

Nenes a Cat Cat