Fan Si Pan

Sona el despertador. Son les 4. El guia arriba a les 4 i tres minuts, ben puntual. Esmorzem una mica i agafem les motos cap al pas de Tram Ton. Tres en una moto... pero aixo es tota una normalitat al Vietnam.

Comencem a caminar entre boira i un plugim suau. El cami es assequible i de moment anem be. El guia ens diu que falta molt i que el Fan Si Pan es molt amunt... En una hora i mitja ens plantem al primer camp base pels que fan la ruta en dos dies. Estem a 2.200 metres. No fa massa fred, la temperatura es bona. Tot i aixo, el pas Tram Ton divideix els dos climes mes extrems del pais. La part de Sa Pa registra les temperatures mes fredes, mentre que la de Lai Chau te les mes calides.

De seguida ens endinsem en un bosc de bambu jove i anem crestejant les muntanyes amunt i avall, amb pedres i cada vegada mes fang. Al cap d'una bona estona es posa a ploure amb mes intensitat... Gaudim poc de les vistes perque la boira es ben espessa. Fem cap al camp base 2, a 2.700 i fem una parada de 10 minutets. De nou enfilem la ruta i en una hora i mitja cansada i fatigada ens plantem al cim!!! Fotos sota la pluja i baixem rapid, ara si que plou de veritat. Estem xops de cap a peus.

El guia, que es diu Sun, munta una mena de refugi amb plastic i unes canyes. Ens serveix per dinar ben ajupits i en un quart d'hora tornem a baixar. El que de pujada era cami ara es un rierol. Ja no ens preocupen les bambes, estan remullades a mes no poder. Gaudim de la baixada satisfets d'haver fet el cim en cinc hores i mitja.

Baixant, fem una parada al camp base per descansar un moment i coincidir amb uns anglesos que fan la ruta en dos dies. El guia aprofita per fer-la petar amb el guarda i altres guies que hi ha per alla un d'ells, es sa germa. Ells son de Cat Cat, el poble que vam veure ahir i estan acostumats al clima i al terreny, com no podia ser d'altra manera. Porta una xancletes de plastic i va lleuger com una falsilla. Encara es deu preguntar com es que tenim aqueta mania per caminar sense res a canvi. Per nosaltres es gaudir de la caminada i fer el cim i per a ell... aixo no es suficient. Esta clar que tenen altres prioritats. La questio es que quan ens hi tornem a posar, ell esta content com un ginjol. El vi d'arros li ha fet efecte!

Arribem al pas a les 4 i les motos ja ens esperen. El guia els ha trucat (aqui hi ha cobertura a tot arreu) per avisar-los. A dos quarts de cinc som a l'hotel per dutxar-nos i fer les motxilles, una amb roba seca i l'altra amb roba mullada. A les 5.30 agafem el bus a Lao Cai i a les 8 ja som al tren per descansar despres d'un dia remullat pero ben aprofitat!

El Fan Si Pan, amb 3.143 metres, es ben simbolic ja que la Pica d'Estats te tambe 3.143 metres.

Ben equipat amb emblema esplugui

Aigua!

Despres de cinc hores, fem el CIM!

Desfem el cami amb molta pluja

Sun, el guia equilibrista

Les baranes i les escales ajuden a superar el fort desnivell

Boscos a la part mes baixa, tocant al riu

Tram Ton, hem anat i hem tornat